Arrenca "I Decide", el primer projecte europeu liderat per la Fundació Tutelar de les Comarques Gironines
19/01/2018
La Fundació Tutelar de les Comarques Gironines arrenca aquesta setmana a Girona el projecte europeu “I Decide”, un treball que té com a primer objectiu potenciar les habilitats i oferir eines a les persones amb discapacitat intel·lectual o psicosocial per ajudar-les a decidir sobre tres àrees cabdals de la seva vida: les finances personals, els seus drets com a consumidors i els assumptes que afecten la seva salut i benestar. Aquest projecte, finançat amb gairebé 200.000 euros de fons europeus, està liderat per la fundació gironina i coparticipat per les organitzacions socials internacionals que l’entitat tutelar acull aquests dies a la seva seu: EASPD (Bèlgica), KVPS (Finlàndia), Social Care Training (Anglaterra) i Margarita Fundation (Grècia), i la Fundació Campus Arnau, de Girona. Al mateix temps i com a segon objectiu, el projecte inclou dotar del coneixement, les competències i les eines necessàries als professionals de suport perquè puguin ajudar a les persones amb discapacitat a assolir l’aprenentatge.
“I Decide” s’emmarca en el treball nacional i internacional que la Fundació Tutelar de les Comarques Gironines està realitzant per avançar en el compliment de la Convenció Internacional dels Drets de les Persones amb Discapacitat, i concretament en el seu article 12, que diu que les persones amb discapacitat tenen dret a l’exercici de la seva capacitat jurídica, en igualtat de condicions que les demés, i a rebre suport per fer-ho. El suport en la presa de decisions és un enfocament establert per ajudar a les persones amb diferents necessitats de suport a exercir el major control possible sobre les seves vides, d'acord amb qualsevol marc legal que restringeix d’alguna manera la seva capacitat d’obrar (per exemple, un ordre judicial de tutela). Aquest suport es pot utilitzar a nivells molt diferents, des de decisions menors sobre el menjar, la roba o l’oci, fins a decisions importants com ara contraure matrimoni, sotmetre’s a una operació mèdica greu o viure de manera independent. El projecte “I Decide” tracta sobre com es pot utilitzar l'educació perquè les persones amb discapacitat intel·lectual o psicosocial puguin prendre les seves pròpies decisions i superar les dificultats amb que sovint es troben, deixant al final que terceres persones decideixin per ells. Segons ha explicat el director de la Fundació, Josep Maria Solé, es tracta que puguin decidir amb la màxima autonomia, “segons la seva voluntat i preferències i amb els suports adequats per evitar conflictes d’interessos i influències indegudes”.
El projecte es desplegarà a tres anys vista. L’any 2020 el grup de treball internacional, liderat per la fundació gironina, haurà d’haver desenvolupat la documentació contrastada i de referència —actualment inexistent— sobre les bones pràctiques que pugui haver-hi a nivell internacional en la matèria, una guia per a usuaris i famílies afectades i eines concretes per als professionals i personal de suport, així com els materials específics i adequats per a les persones amb discapacitat sobre els tres aspectes acordats (finances, drets i salut).
La Fundació Tutelar de les Comarques Gironines —l’organització tutelar amb major nombre de casos a Catalunya— té actius 834 càrrecs (1.439 casos totals des de l’any de la seva creació l’any 2013). D’aquests, tot i que encara 430 són tuteles, 302 ja són curateles i 27 són assistències (institució del Codi civil de Catalunya que permet que una persona amb disminució, no incapacitada de les seves capacitats físiques o psíquiques, pugui sol·licitar al jutjat el nomenament d'una persona o institució que l'assisteixi en la seva cura o la dels seus béns). A Catalunya, a 31 de desembre de 2016, només hi havia 35 persones que tinguessin una assistència a través d'una institució tutelar. En la majoria de casos, la Fundació intervé per designació judicial, però cada vegada hi ha més persones que utilitzen voluntàriament els mecanismes que la llei els ofereix per cercar el suport de la Fundació mitjançant l'assistència o el poder en previsió de pèrdua sobrevinguda de la capacitat.
L'objectiu principal de l'entitat és defensar, donar suport, promocionar, desenvolupar i estendre els drets de les persones que pateixen malalties mentals, deficiències cognitives relacionades amb el procés d'envelliment o discapacitats intel·lectuals, al mateix temps que ajuda les persones a perseguir el seu benestar, assegurar la seva dignitat i preservar l'autonomia a través de la protecció legal i el suport social. Per cada euro invertit en la Fundació Tutelar de les Comarques Gironines, l’entitat genera un valor social equivalent a 4,69 euros segon el seu RSI (retorn social de la inversió), estudi realitzat que determina el rati entre els recursos invertits en l’entitat i els beneficis que s’obtenen a nivell social.
Del conjunt de les persones a les quals la Fundació presta suport, un 49% són persones amb malaltia mental, un 26% tenen una discapacitat intel·lectual, un 20% pateixen un deteriorament cognitiu i un 4% són persones amb un trastorn de conducta. El 3% corresponen a altres situacions de difícil diagnòstic.
El drets humans del segle XXI
La convenció és el primer instrument ampli de drets humans del segle XXI. Aprovada per les Nacions Unides el 13 de desembre de 2006, va ser signada per l’Estat Espanyol el 30 de març de 2007 (publicada al BOE 21 abril de 2008) i va entrar en vigor a Espanya el 3 de maig de 2008. És una norma superior a la nacional i directament aplicable pels Tribunals de Justícia, i per tant, d’obligatori compliment, encara que no sigui així en realitat. La Convenció hauria de suposar l’abolició dels règims vigents d’incapacitació i de tutela, que haurien de ser substituïts per nous sistemes de suport a la presa de decisions. No obstant això i segons un últim estudi de l’any 2013, mentre que en els jutjats s'esmenta la Convenció en gairebé totes les sentències, un 95% dels 50.000 procediments de l'any 2013 a nivell de l’Estat espanyol, van cloure amb tutela total, emparats en una legislació obsoleta.
Espanya va signar el Protocol Facultatiu de la Convenció, a través del qual es va crear el Comitè dels Drets de les Persones amb Discapacitat, organisme que supervisa l’aplicació de la Convenció. Aquest comitè va fer comentaris generals en relació amb els diferents drets continguts a la Convenció. Concretament i sobre l’Article 12, element nuclear de la Convenció, va dictaminar l’igual reconeixement com a persona davant la Llei.
Això vol dir:
- Dret a tot arreu al reconeixement de la seva personalitat jurídica.
- Capacitat jurídica en igualtat de condicions amb les altres en tots els aspectes de la vida.
- Obligació de proporcionar a les persones amb discapacitat accés al suport que puguin necessitar en l'exercici de la seva capacitat jurídica.
- Obligació d’impedir els abusos i de proporcionar les salvaguardes necessàries que han d’assegurar el respecte dels drets, la voluntat i les preferències de la persona, que no hi hagi conflicte d'interessos ni influència indeguda, que siguin proporcionals i adaptades a les circumstàncies de la persona, que s'apliquin en el termini més curt possible i que estiguin subjectes a exàmens periòdics fets per una autoritat o un òrgan judicial competent, independent i imparcial. Les salvaguardes han de ser proporcionals al grau en què aquestes mesures afectin els drets i els interessos de les persones.
- Mesures que siguin pertinents i efectives per garantir el dret de les persones amb discapacitat, en igualtat de condicions amb les altres, a ser propietàries i heretar béns, controlar els seus propis assumptes econòmics i tenir accés en igualtat de condicions a préstecs bancaris, hipoteques i altres modalitats de crèdit financer, i han de vetllar perquè les persones amb discapacitat no siguin privades dels seus béns de manera arbitrària.