Sota el lema “La salut mental és un dret humà universal” el programa posa l’accent en la protecció de les persones més febles per garantir el seu dret a una atenció global, de qualitat i accessible.

Tret de sortida a la campanya commemorativa del Dia Mundial de la Salut Mental

Una de cada vuit persones pateix un trastorn mental, segons l’OMS.

Les dones i les persones més vulnerables manifesten més malestar emocional i problemes de salut mental que la resta de la població, segons l’enquesta de salut de Catalunya 2022.

Els centres comunitaris de la Xarxa de Salut Mental i Addiccions de les comarques gironines van atendre a l’any 2022 prop de 27 mil persones. 

20/09/2023

L’Associació Família i Salut Mental de Girona i Comarques, la Fundació Drissa, l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS) i Support-Girona han posat fil a l’agulla a una nova edició de la campanya commemorativa al Dia Mundial de la Salut Mental, declarat per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) el 10 d’octubre i impulsat per la Federació Mundial per a la Salut Mental (WFMH). La campanya, que es presenta amb el lema mundial “La salut mental és un dret humà universal”, posa l’accent en la necessitat d’avançar en la protecció de les persones més febles per garantir el seu dret a una atenció global, de qualitat i accessible. La proposta manté la crida a la lluita contra la discriminació per salut mental, els estereotips nocius i l'estigma a la comunitat, la família, les escoles i el lloc de treball que encara persisteixen.  

Image
Cartell de campanya 2023

A partir de principis d’octubre i durant tot el mes s’aniran desplegant diferents actes i activitats divulgatives d’ordre professional, cívic o festiu per tota la demarcació. La campanya arrenca amb el projecte “Diàlegs amb l’art”, una exposició que acollirà el Museu d’Art de Girona, a càrrec diferents serveis de l’Institut d’Assistència Sanitària, per continuar amb una de les novetats d’aquest any: la 1a Nit de la Salut Mental, impulsada per la Fundació Drissa, i organitzada per compartir amb l’empresariat el repte d’abordar accions per assolir amb “èxit” el benestar de les totes persones treballadores a la feina i el compromís empresarial i professional inherent al canvi. El programa també ve farcit de diferents conferències de l’associació Família i Salut Mental a Blanes, Banyoles, Figueres i Palafrugell, sobre els drets de les persones i la seva salut mental. A més, l’entitat donarà a conèixer el nou Club Social del Pla de l’Estany, que es posarà en funcionament al llarg d’aquest any. Així mateix, la campanya inclou desenes d’activitats dels serveis de rehabilitació comunitària en salut mental de l’IAS per sensibilitzar la població sobre el lema 2023, en col·laboració amb les taules de salut mental i els equips de salut i dels serveis socials i entitats locals dels seus respectius territoris. Destaca a finals de mes la jornada sobre els aspectes ètics en l’atenció i el suport a les persones amb discapacitat, organitzada per Support-Girona a la seu de l’entitat, i dirigida a professionals. S’hi sumen al programa la celebració de les jornades Benvinguts a Pagès o diferents tallers de sensibilització sobre la diversitat a escoles del Gironès; també tindrà lloc la II Gimcana per la salut mental, que l’associació de familiars tornarà a organitzar al centre de Girona per promoure el coneixement sobre les emocions, les relacions socials o els hàbits saludables. 

Els actes es podran consultar a les pàgines web: familiaisalutmental.cat, fundaciodrissa.com, ias.cat i supportgirona.cat.

Les dones i les persones vulnerables, la població amb més problemes de salut mental 

Segons els resultats de l’enquesta de salut de Catalunya (ESCA 2022), gairebé una de cada tres dones (27%) i un de cada cinc homes (20%) manifesta tenir malestar emocional. Aquest  percentatge augmenta amb l’edat: 22% en el grup de 15-44 anys i 35% entre les persones de 75 anys i més, i és superior entre les persones de la classe social menys afavorida (27%) que entre aquelles de classe social més afavorida (19%). Segons l’informe, la Regió Sanitària Girona (19%) manté el percentatge de persones amb malestar emocional inferior al global de Catalunya. D’altra banda, l’ESCA indica prop de l’11% de la població de 15 anys i més té depressió. Aquest percentatge també és superior entre les dones (14%) que entre els homes (9%), i augmenta amb l’edat (sobretot a partir dels 75 anys, que és del 15%) i en les persones que pertanyen a la classe social menys afavorida (13%) i amb un nivell d’estudis més baix (17% amb estudis primaris o sense i 7% en les persones amb estudis universitaris). La Regió Sanitària Girona (8%) té el percentatge de persones amb depressió inferior al global de Catalunya. L’ansietat i la depressió figuren en l’ESCA com una de les principals malalties o problemes de salut crònics, tant en dones com en homes.

L’anàlisi també posa en evidència que el 7% de la població de 4 a 14 anys té probabilitat de patir un problema de salut mental, i que aquest fet s’agreuja entre els nens i nenes dels entorns socials més vulnerables (9% vers el 4%) i amb progenitors amb un grau d’estudis més baix, en el mateix percentatge.

Prop de 27 mil persones ateses als centres de salut de comarques gironines

Els centres comunitaris de la Xarxa de Salut Mental i Addiccions de les comarques gironines van atendre a l’any 2022 un total de 26.710 persones. Concretament, els centres de salut mental d’adults (CSMA) van atendre 14.867 pacients. Del total, un 20% va rebre assistència per primer cop i el 60% eren dones, amb una mitjana d’edat de 51 anys. El nombre de persones ateses ha crescut un 3% respecte a l’any 2021. 

De les persones tractades als CSMA, el 32% va rebre un diagnòstic de trastorn de l’estat d’ànim, que va ser el de major freqüència, mentre que un 17% va ser tractat per un trastorn psicòtic o per un trastorn d’ansietat, a parts iguals. El 41% de les persones ateses va tenir un diagnòstic de complexitat de salut mental. El conjunt dels CSMA va registrar a l’any 2022 més de 93 mil visites.

Per la seva banda, els Centres de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ) van atendre 7.225  persones, de les quals 2.411 acudien al centre per primera vegada. Del conjunt de pacients atesos, un 56% van ser dones, amb una mitjana d’edat de 14 anys (homes i dones). En relació amb els diagnòstics, els codis Z (circumstàncies psicosocials, econòmiques o personals que afecten la salut i generen malestar) continuen sent els més freqüents (20%), seguits del trastorn de l’espectre autista (19%) i del trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDHA) en un 16%. Del total de les persones ateses, un 23% complia criteris de persona amb una condició de complexitat en salut mental. El conjunt dels CSMIJ va fer a l’any 2022 més de 38.000 visites.

Al seu torn, els centres d’atenció i seguiment a les drogodependències (CAS) van atendre 4.417 persones al conjunt de les comarques gironines a l’any 2022  D’aquest conjunt, un 26% van ser nous pacients, en què l’alcohol continua sent la substància que va propiciar la primera visita en més del 52% dels casos, seguit de la cocaïna (24%) i del cànnabis (13%). Del total de pacients atesos més del 75% van ser homes, amb mitjana d’edat de 45 anys. Els CAS van registrar al 2022 un total de 49.626 visites assistencials.

Els serveis de rehabilitació comunitària (SRC) van atendre l’any passat un total de 555 persones, de les quals gairebé el 100% va millorar el seu estat funcional després d’un any d’assistir al servei. Del total, un 24% van ser persones que utilitzaven els serveis per primer cop. En el seu conjunt, els SRC van realitzar més de 57.000 actuacions (suma de visites assistencials i activitats).

En relació amb l’activitat dels equips PSI —Programa de Seguiment Individualitzat—, gestors de casos que atenen al lloc de vida de les persones, l’any passat van atendre més de 300 persones i van registrar un total de 4.630 visites.

Les dades d’activitat també indiquen un increment de més del 8% en el nombre de pacients atesos (618) pels equips d’intervenció precoç de la psicosi. Un 18% van ser casos nous. 

A l’any 2022 es van registrar un total de 5.407 urgències psiquiàtriques i 1.057 altes a la Unitat de Psiquiatria d’aguts, amb una estada mitjana de només 14 dies, resultat, en part, de la contenció i suport en la comunitat. 

“La salut mental és un dret humà universal”

Informes de l'oficina de Drets Humans de l'ONU destaquen que les persones amb problemàtica de salut mental i les persones amb discapacitats psicosocials experimenten taxes desproporcionadament més altes de mala salut física i reducció de l'esperança de vida. L'estigma també és un determinant significatiu de la qualitat assistencial i de l'accés a tots els serveis necessaris. El lema d'aquest any fa una crida a redoblar esforços per garantir que totes les persones rebin una atenció de salut mental de qualitat i que es respectin els drets humans i el benestar de les persones amb problemes de salut mental a totes les parts del món perquè totes tinguin: el dret a ser protegits dels danys coneguts a la salut mental, el dret universal que s'aplica a tota la població, però especialment a la vulnerable, inclosos els nens, les minories i els pobles desplaçats, el dret a accedir a una atenció de qualitat i assequible quan una persona està lluitant amb la seva problemàtica de salut mental, i el dret a la llibertat i a la dignitat, inclòs el dret d'elecció.

La imatge de campanya d’aquest any reposa sobre el fet constructiu i apel·la a l’acció de cada persona, entitat, professional o govern a bastir i consolidar aquest dret en totes les àrees de la vida de les persones. La universalitat i la diversitat s’expressen en les diferents textures constructives.

Girona, un model integrat i comunitari d’atenció a la salut mental

Les entitats que encapçalen el programa anual són referents cadascuna d’elles en el seu àmbit d’activitat i treballen conjuntament des de fa vint anys per un model d’atenció basat en el tancament de la llarga estada psiquiàtrica, amb recursos a prop de les persones, capaç de garantir l’accés a les intervencions en psicoteràpia, la rehabilitació psicosocial en els trastorns més greus i promotor de l’accés a un habitatge digne, a una feina i a l’oci, entre altres. El model es fonamenta en una xarxa integrada i coordinada de les diferents organitzacions que comparteixen processos d’intervenció en l’atenció a la salut mental de les persones: salut, escola, justícia, serveis socials, inclusió laboral, família, suport jurídic i social, amb els suports adequats, promovent la inclusió social i l’exercici dels drets humans de les persones amb una discapacitat psicosocial, d’acord amb la Convenció internacional dels Drets de les Persones amb Discapacitat de les Nacions Unides. Es tracta d’un enfocament integrat que té en compte els tres nivells d’atenció: prevenció, atenció i rehabilitació, des d’una visió multidimensional de la persona: biològica, psicològica i social.

Peu de foto

Els representants de l'IAS, de Família i Salut Mental, Support-Girona i Fundació Drissa presenten la imatge de campanya als jardins del Parc Hospitalari Martí i Julià de Salt.

Els representants de l'IAS, de Família i Salut Mental, Support-Girona i Fundació Drissa presenten la imatge de campanya als jardins del Parc Hospitalari Martí i Julià de Salt.

Participa a la contractació en pràctiques de persones joves beneficiàries del Programa de Garantia Juvenil a Catalunya, segons l'Ordre TSF/115/2018, de 12 de juliol.

Programa finançat per la iniciativa d’Ocupació Juvenil i el Fons Social Europeu amb un cofinançament del 91,89%.

 

Registre Fundacions 1817. Registre Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya S05710.

Registre de Grups d’Interès de l’Administració de la Generalitat i del Sector Públic. Número d’indicador 315.

Registre municipal d’entitats (Ajuntament de Girona) amb el número EH3234.

Cens d’Entitats de Voluntariat de Catalunya 001907-000.

La Fundació Support-Girona està acreditada amb l'ISO 9001:2015