El nou paradigma dels drets de les persones amb discapacitat planteja reptes ètics en l’atenció a la salut mental

Avui, un centenar de professionals s’han reunit a Support-Girona per debatre i posar en comú el desafiament que planteja la transformació del model d’atenció i suport que demana la Convenció de Nacions Unides 

 

Aquest matí, la Fundació Support-Girona, entitat gironina dedicada al suport jurídic i social de les persones amb discapacitat, ha dut a terme una jornada en què experts de primer ordre en el camp de l’atenció i els suports a la salut mental, i també activistes que han ofert la seva visió al respecte en primera persona, han debatut sobre els reptes ètics i de transformació dels sistemes de salut mental que planteja el nou paradigma dels drets de les persones amb discapacitat. 

Durant l’acte de benvinguda, el patró de l’entitat i president de l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS), Martí Masferrer, ha posat de relleu l’impacte de la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat en les organitzacions i els professionals que “han d’assumir un canvi en la manera d’atendre a les persones que tenen reconegut la plenitud drets”. Masferrer també ha situat aquest repte en les famílies i en la societat en general. “Res es construeix sense la voluntat decidida de transformació” ha afirmat. En aquest sentit, ha posat l’exemple del procés de desinstitucionalització de la xarxa gironina de salut mental, en què a l’any 2004 va tancar definitivament l’antic manicomi de Salt. Per la seva banda, el director de Support-Girona, Josep Maria Solé, ha situat el naixement de l’entitat en aquest procés de transformació i ha parlat del desafiament que suposa la Convenció de les Nacions Unides, especialment el seu article 12., que fa referència a la igualtat davant la llei. El director ha subratllat que el nou paradigma implica canvis d’actituds per part dels professionals que acompanyen les persones amb discapacitat. “Atendre des del respecte a la voluntat de les persones vol dir saber i voler gestionar riscos que generen dilemes en la pràctica diària”, ha assegurat Solé.

Tot seguit ha intervingut el psiquiatra i consultor de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), Víctor Aparicio, referent i pioner a Espanya en la transformació dels models manicomials a comunitaris. De fet, Aparicio va ser un dels psiquiatres que a l’any 1974 va alçar la veu per denunciar les condicions de vida de l’antic psiquiàtric de Salt. L’expert ha centrat la seva exposició en aquesta transformació i ha parlat dels obstacles que moltes persones amb problemes de salut mental tenen encara per accedir a la categoria de ciutadà. Entre aquests obstacles ha parlat de la manera d'entendre què és la salut mental. “El grau de polisèmia que avui circula en tots els àmbits en parlar de salut mental i també la facilitat d'estendre el diagnòstic a problemes de la vida quotidiana o als derivats de l'estrès són alguns dels topalls”, ha dit. El psiquiatra sosté que el model comunitari promou un rol actiu als ciutadans respecte a la seva salut mental com indica la Convenció de les Nacions Unides, i ha puntualitzat a la cloenda de la seva intervenció els reptes plantejats pel relator d'ONU a l’any 2017. Entre aquests, ha destacat el predomini del model biomèdic en l’atenció a la salut mental i la visió paternalista que encara existeix. Així mateix ha ressaltat la implementació de l’eina Quality Rights de l’Organització Mundial de la Salut (que té un conveni amb Support-Girona per desenvolupar l’eina des de Girona per Catalunya i el món) per a la transformació dels sistemes de Salut Mental, la formació dels professionals des de la perspectiva dels drets humans, i per a l’avaluació de la qualitat dels centres i serveis de salut mental.

La jornada ha continuat amb un debat centrat en els dilemes ètics en la pràctica hospitalària i comunitària en l’atenció a les persones amb un problema de salut mental. Hi han intervingut el cap de la unitat d’Aguts de Psiquiatria de l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS), Domènec Serrano, i el psiquiatra de l‘Equip de Salut Mental d‘Atenció al Sensellarisme (ESMAS), Albert Ventura, també de l'IAS. Durant el debat s’ha posat de manifest la visió unànime dels professionals pel treball del vincle amb les persones ateses com a eina efectiva en l’atenció des del respecte a la persona, i l’abordatge de les diferents situacions amb equips multidisciplinaris. El diàleg també ha deixat palès els esforços fets a Girona en el replantejament de les unitats de salut mental cap a “unitats obertes”, i el desenvolupament d’eines terapèutiques com el tractament assertiu comunitari i l’hospitalització domiciliària, que s’han mostrat “molt útils per mantenir les persones en la comunitat i evitar ingressos involuntaris”. No obstant, els experts també han assegurat que cal vèncer actituds paternalistes que no beneficien la persona que experimenta una problemàtica de salut mental “ja que sovint s’enfronta a l’estigma per part de la comunitat i la societat”. També han manifestat el seu convenciment sobre la necessitat de seguir avançant en estratègies que afavoreixin estades curtes a les unitats de psiquiatria i la disminució de les intervencions involuntàries. “Els ingressos en una unitat de salut mental han de ser curts i el menys invasius possible. La psiquiatria ha d’actuar com una eina terapèutica, amb l’objectiu final que la persona disposi de suports més enllà dels que estricament podem oferir des dels dispositius de salut”, ha dit Domènec Serrano.

La jornada també ha comptat amb les intervencions del vocal de recerca de l’associació Activament, Beatriz Pérez, la presidenta de l’Espai de Reflexió Ètica de Support-Girona, i del responsable d‘infermeria i coordinador del Programa PADI a la Fundació Centre Higiene Mental de Nou Barris, Àlex Marieges.

La jornada d’avui, que s’han presentat amb el títol "L’atenció i el suport a les persones amb discapacitat: cap a un nou paradigma ètic?", forma part del programa commemoratiu dels 20 anys de Support-Girona. La propera jornada es durà a terme el 19 de desembre i estarà centrada en el nou sistema de serveis socials i de suports en el marc de la Convenció internacional dels drets de persones amb discapacitat, que haurà fet 16 anys de la seva entrada en vigor  Espanya. 

Per a més informació, us podeu posar en contacte amb:

Plural Comunicació, gabinet de comunicació i premsa de Support-Girona 
info@pluralcomunicacio.com – Tel. 972 22 23 70 – 678580347

 

 

Una centenar de professionals han assistit a la jornada

Participa a la contractació en pràctiques de persones joves beneficiàries del Programa de Garantia Juvenil a Catalunya, segons l'Ordre TSF/115/2018, de 12 de juliol.

Programa finançat per la iniciativa d’Ocupació Juvenil i el Fons Social Europeu amb un cofinançament del 91,89%.

 

Registre Fundacions 1817. Registre Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya S05710.

Registre de Grups d’Interès de l’Administració de la Generalitat i del Sector Públic. Número d’indicador 315.

Registre municipal d’entitats (Ajuntament de Girona) amb el número EH3234.

Cens d’Entitats de Voluntariat de Catalunya 001907-000.

La Fundació Support-Girona està acreditada amb l'ISO 9001:2015