La Fundació Drissa i l’IAS impulsen un projecte pioner a Catalunya de suport entre iguals en salut mental

La Fundació Drissa i l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS) han presentat avui, a la seu de Support-Girona, el projecte “Suport entre Iguals per a la Recuperació en Salut Mental”, una iniciativa única a Catalunya, amb què es vol promoure l’apoderament i la recuperació de persones amb un trastorn mental greu mitjançant el model de Pacient Expert per l'Experiència (PEP). Així, un grup de persones amb un problema de salut mental seran formades per acompanyar altres en la mateixa situació en el seu camí cap a la recuperació. El projecte està finançat pel Hub d'Innovació Social i Sanitària de Catalunya (HISS), una iniciativa del Consorci Sanitari de Terrassa i de la Fundació Joan Costa i Roma dins de l’Estratègia d’Atenció Integrada dels Departaments de Salut i Drets Socials.

La formació de les persones expertes començarà el pròxim mes de desembre amb un grup de deu. Aquestes hauran d’obtenir la certificació en Quality Rights de l'OMS, que les acredita per oferir suport respectant els drets humans i promovent la dignitat i autonomia de les persones a les quals acompanyaran. El programa “Suport entre Iguals” inclou 160 hores de formació, amb pràctiques als serveis de rehabilitació comunitària de salut mental de l’IAS a la demarcació. 

Un cop superada aquesta fase, que clourà al febrer de l’any vinent, les deu persones expertes impartiran tallers de dotze sessions a cent usuàries de la Xarxa de Salut Mental de les comarques gironines, amb la idea de proporcionar el suport personalitzat en habilitats de recuperació, prevenció i gestió de les crisis i la creació de xarxes de suport. Aquests tallers es duran a terme durant els mesos de març i abril del 2025.

Per avaluar l'impacte del programa, s’utilitzaran diferents eines que permetran mesurar la qualitat de vida (escala EQ-5D-5L), l’apoderament (escala NEL) i el grau de recuperació (escala MARS12) de les persones acompanyades pels pacients experts. Es preveu assolir un increment del 10% en la qualitat de vida i apoderament, i que el 75% dels participants avancin almenys una etapa en el seu procés de recuperació.

Amb l'objectiu d'optimitzar el seguiment de les persones usuàries, el projecte implementarà un sistema de suport basat en la tecnologia de missatgeria WhatsApp, amb la utilització d’intel·ligència artificial mitjançant la plataforma Turn.io. Aquest sistema preveu més de 200 interaccions setmanals per monitoritzar i detectar les necessitats de les persones, garantint una resposta ràpida i personalitzada en moments de crisi.

Un model innovador exportable

Les comarques gironines són l’únic territori català que va tancar la llarga estada psiquiàtrica, ara fa 20 anys, promovent un model d’atenció a la salut mental comunitari. A Catalunya però més de 2.000 persones amb un trastorn mental greu encara segueixen institucionalitzades en unitats de llarga estada. Aquest internament agreuja la pèrdua d’habilitats socials i el deteriorament cognitiu, i impacta directament en la qualitat de vida dels pacients ingressats i en la seva recuperació. Estudis internacionals i locals (Thornicroft et al. de 2011 o Hernán Sampietro de 2022) subratllen la necessitat de reduir la institucionalització i potenciar suports comunitaris en línia amb l’estratègia del Departament de Salut i el Pla Director de Salut Mental i Addiccions de Catalunya. 

El projecte “Suport entre Iguals” se situa en aquest context i busca contribuir a resoldre aquesta necessitat amb model innovador exportable a altres territoris. El projecte té com a objectiu millorar la qualitat de vida de les persones amb trastorns mentals greus, reduir els ingressos i reingressos hospitalaris i establir xarxes de suport entre iguals per facilitar la seva recuperació i integració comunitària. Aquesta iniciativa fomenta l'autodeterminació i l'autogestió en el procés de recuperació, seguint les recomanacions de l’OMS per adoptar models comunitaris que promoguin la participació activa de les persones en el seu propi procés de cura i recuperació. La iniciativa preveu consolidar tres llocs de treball de persones amb un problema de salut mental, que lideraran el programa com a pacients experts. 

El projecte arrenca amb un grup de treball integrat per dues persones formadores de la Fundació Drissa, una de les quals amb un problema de salut mental, un professional de suport tecnològic de la mateixa entitat i un professional responsable de l’avaluació i seguiment de l’Institut d’Assistència Sanitària. Compta amb la col·laboració de la Fundació Support-Girona i l’Associació Família i Salut Mental de les Comarques Gironines. 

Durant l’acte de presentació, el director de Support-Girona i patró de Drissa, Josep Maria Solé, ha aplaudit la iniciativa. “Amb la incorporació de persones amb experiència viscuda als serveis de salut mental obrim de nou la mirada als drets de les persones amb un problema de salut mental i hi guanyem tots”, ha destacat. Per la seva banda, la cap d’Innovació i Projectes del HISS, Xènia Albà, ha subratllat la innovació i el valor del projecte per avançar en propostes comunitàries com a alternativa a la institucionalització, crida d’aquest any del HISS. “La idea és que sigui un instrument de la futura Agència d’Atenció Integrada Social i Sanitària de Catalunya”, ha dit.

Per la seva banda, l’activista Hernán Sampietro, autor d’una tesi sobre el model de recuperació en salut mental, ha pronunciat una conferència sobre el concepte “recuperació” entès com “tot allò que fa referència a la qualitat de vida de les persones, d’acord amb les seves pròpies preferències i valors, autoestima i propòsit de vida, i no com un conjunt de símptomes”. Sampietro ha informat dels diferents recursos per planificar aquesta recuperació i ha explicat la seva pròpia experiència.

Al seu torn el cap de Programes de Salut Mental de l’IAS, Jordi Cid, i un dels formadors, Oriol Ruiz, han detallat el projecte en nom de l’equip de treball. La cloenda de l’acte de presentació ha anat a càrrec del director de Salut Mental de l’IAS, Claudi Camps, que ha posat de relleu el caràcter de la formació especialitzada dels professionals per avançar en models comunitaris d’atenció a la salut mental. 

Girona, un ecosistema de salut mental referent

La demarcació de Girona ha desplegat al llarg de 20 anys un model d’atenció a la salut mental comunitari basat amb recursos a prop de les persones, capaç de garantir l’accés a les intervencions en psicoteràpia, la rehabilitació psicosocial en els trastorns més greus i promotor de l’accés a un habitatge digne, a una feina i a l’oci, entre altres. El model es fonamenta en una xarxa integrada i coordinada de les diferents organitzacions que comparteixen processos d’intervenció en l’atenció a la salut mental de les persones: salut, escola, justícia, serveis socials, inclusió laboral, família, suport jurídic i social, amb els suports adequats, promovent la inclusió social i l’exercici dels drets humans de les persones amb una discapacitat psicosocial, d’acord amb la Convenció internacional dels Drets de les Persones amb Discapacitat de les Nacions Unides. Es tracta d’un enfocament integrat que té en compte els tres nivells d’atenció: prevenció, atenció i rehabilitació, des d’una visió multidimensional de la persona: biològica, psicològica i social.  

La Xarxa de Salut Mental i Addiccions de les comarques gironines va atendre l’any 2023, 23.347 persones de les quals un 37% tenien una condició de complexitat en salut mental.