L’accés als serveis en situació de crisi centra la campanya del Dia Mundial de la Salut Mental a les comarques gironines

Per sensibilitzar sobre aquesta realitat, al llarg del mes d’octubre es duran a terme més de cinquanta activitats arreu del territori gironí, de caràcter festiu, reivindicatiu i també professional, amb la col·laboració d’entitats, taules de salut mental, ajuntaments i organitzacions de diversos àmbits. El 10 d’octubre, coincidint amb la diada, se celebrarà al matí la lectura del Manifest a la seu de la Generalitat de Catalunya a Girona, a càrrec de persones amb experiència pròpia en salut mental, i al vespre tindrà lloc la II Nit de la Salut Mental, organitzada per la Fundació Drissa i dedicada enguany a les arts i la cultura com a eines de benestar emocional, inclusió social i lluita contra l’estigma. A més, la mateixa entitat inaugurarà oficialment els nous serveis prelaborals de Platja d’Aro i Blanes, els dies 22 i 23 d’octubre, respectivament.

El programa incorpora novetats destacades, com la instauració dels Premis Maria Combalia, impulsats per l’Associació Família i Salut Mental en honor a la seva fundadora i que reconeixeran persones i iniciatives a favor de la salut mental. L’acte de lliurament tindrà lloc l’11 d’octubre al Teatre del Centre Cívic Sant Narcís de Girona. També sobresurt el concert solidari a favor de la Llar Residència La Maçana, que acull persones amb trastorn mental greu, al Parc Hospitalari Martí i Julià de Salt. El concert, previst per al 17 d’octubre a La Mirona de Salt, anirà a càrrec de l’artista Cesc Sansalvadó i el grup Wasa Corporation (venda d’entrades oberta).

La campanya inclou igualment conferències, obres de teatre, exposicions, tallers i jornades de portes obertes organitzades per les entitats impulsores i pels Serveis de Rehabilitació Comunitària de l’IAS en col·laboració amb la comunitat. El mateix 17 d’octubre se celebraran les III Jornades de la Taula Social per la Salut Mental de Figueres, amb el títol “Paternalisme i paradoxes: entre la sobreprotecció i l’abandonament”. La programació culminarà el 30 d’octubre amb la jornada “El dret a morir dignament: mirades i experiències”, organitzada per Support-Girona a la seu de l’entitat.

Més de 38 mil persones ateses l’any 2024

Els serveis de salut mental de les comarques gironines van atendre un total de 38.446 persones l’any 2024.

Els Centres de Salut Mental d’Adults (CSMA) van donar assistència a 14.940 persones, 3.245 de les quals per primera vegada. L’activitat assistencial va augmentar un 3 % respecte l’any 2023, amb més de 68.600 visites. El 60 % de les persones ateses eren dones i el 40 % homes. Pel que fa als diagnòstics, el més freqüent va ser el trastorn de l’estat d’ànim (29,83 % dels casos), seguit dels trastorns psicòtics (17,73 %) i dels trastorns d’ansietat (13,29 %). El 54 % de les persones ateses presentaven un diagnòstic amb complexitat en salut mental.

En paral·lel, els Equips d’Intervenció Precoç de la Psicosi, implantats a totes les comarques gironines, van atendre 712 persones. D’aquestes, 150 s’hi van incorporar per primera vegada, fet que suposa un increment del 20 % respecte a l’any anterior. En conjunt, es van dur a terme 11.770 visites.

D’altra banda, el Programa de Seguiment Individualitzat (PSI), format per gestors de casos que es desplacen al lloc de vida de les persones, va atendre més de 338 pacients, 70 dels quals van iniciar el seguiment durant el 2024. En total, es van registrar 5.390 visites. Pel que fa al perfil clínic, un 41 % de les persones ateses presentaven un trastorn psicòtic i un 22,89 % un trastorn per abús de substàncies.

Així mateix, els Serveis de Rehabilitació Comunitària (SRC) van atendre 654 persones, un 12 % que a l’any 2023. Del total, 284 van anar al centre per primera vegada. En conjunt, es van realitzar prop de 55.000 actuacions vinculades al procés de rehabilitació. Cal remarcar que totes les persones ateses complien criteris de Trastorn Mental Greu (TMG), amb el trastorn psicòtic com a diagnòstic principal, seguit dels trastorns de l’estat d’ànim i els trastorns de la personalitat.

Pel que fa als Centres d’Atenció i Seguiment a les Drogodependències (CAS), van donar servei a 4.899 persones, 1.246 de les quals eren de nou accés. L’alcohol continua sent la substància principal de consulta (49 % dels casos), seguit de la cocaïna (31 %) i el cànnabis (10 %). En relació amb el perfil de les persones ateses, el 76 % van ser homes i el 24 % dones, amb una edat mitjana de 44 anys. En total, els CAS van registrar 58.631 visites, la qual cosa representa un increment del 7,3 % respecte al 2023.

En l’àmbit de la salut mental infantil i juvenil, els Centres de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ) van atendre 8.345 persones, un 7,7 % més que l’any anterior. D’aquestes, 2.588 eren primeres visites. El 59 % eren nois i el 41 % noies, amb una edat mitjana de 13 anys. Al llarg de l’any, es van fer 50.925 visites, un 13 % més que al 2023. Quant als diagnòstics, el més prevalent va ser el trastorn de l’espectre autista (24 %), seguit del TDAH (17 %) i dels codis Z (15 %). També cal assenyalar que el 38 % dels pacients presentaven diagnòstics amb condició de complexitat en salut mental.

Pel que fa al Programa d’Atenció a la Crisi Infantil i Juvenil en Salut Mental, que es va estendre a tota la Regió Sanitària de Girona a finals de 2023, el nombre de persones ateses va augmentar un 32 % respecte al 2023, fins a un total de 187. D’aquestes, el 56,7 % tenien menys de 14 anys.

D’altra banda, al llarg del 2024 es van registrar més de 5.800 urgències psiquiàtriques i més de 1.000 altes a la Unitat de Psiquiatria d’Aguts, amb una estada mitjana de 15 dies. Aquests resultats s’expliquen, en part, per la contenció i el suport comunitari, en què el desplegament dels diferents equips de proximitat, que atenen les persones en el seu entorn habitual, hi ha tingut un paper essencial per evitar ingressos hospitalaris.

La campanya gràfica d’aquest any vol transmetre el concepte de crisi a través d’un element fàcil d’interpretar, com és un estoig d’emergència, i alhora reforçar la idea d’accessibilitat mitjançant la clau i la personalització del missatge: “Obre (l’estoig) amb la teva clau” (la de cada persona fent referència a la seva condició particular).

Girona, un ecosistema de salut mental

Les entitats que encapçalen el programa anual són referents cadascuna d’elles en l’àmbit d’activitat i treballen conjuntament des de fa més de vint anys per un model d’atenció comunitària, basat en apropar els recursos a les persones, capaç de garantir l’accés a les intervencions en psicoteràpia, la rehabilitació psicosocial en els trastorns més greus i promotor de l’accés a un habitatge digne, a una feina i a l’oci, entre altres. El model es fonamenta en una xarxa integrada i coordinada de les diferents organitzacions que comparteixen processos d’intervenció en l’atenció a la salut mental de les persones: salut, escola, justícia, serveis socials, inclusió laboral, família, suport jurídic i social, amb els suports adequats, promovent la inclusió social i l’exercici dels drets humans de les persones amb una discapacitat psicosocial, d’acord amb la Convenció internacional dels Drets de les Persones amb Discapacitat de les Nacions Unides. Es tracta d’un enfocament integrat que té en compte els tres nivells d’atenció: prevenció, atenció i rehabilitació, des d’una visió multidimensional de la persona: biològica, psicològica i social.  

Aquest any 2025 es compleixen 21 anys del tancament de la llarga estada psiquiàtrica a la Regió Sanitària de Girona, un fet únic a Catalunya.

El programa d’actes es podrà consultar durant els propers dies a: www.familiaisalutmental.cat; www.ias.cat; www.fundaciodrissa.com; i www.supportgirona.cat

Fotografia. Autor Comissió DMSM2025

Cartell de campanya “L’accés als serveis en situació de crisi”