L’aplicació de la Llei de l’Eutanàsia avança amb esperit humanista, però amb reptes pendents
El debat entre professionals, juristes i familiars posa de manifest la necessitat d’incrementar la formació dels equips sanitaris, simplificar els processos burocràtics i promoure accions de sensibilització social
Support-Girona ha celebrat aquest matí la jornada “El dret a morir dignament: mirades i experiències”, una trobada oberta al públic per reflexionar i compartir coneixement sobre l’acompanyament al final de la vida i l’aplicació de la Llei de l’Eutanàsia. L’acte, celebrat a l’auditori de l’entitat, ha reunit professionals de la salut, experts en bioètica i familiars que han compartit les seves vivències i perspectives en un debat obert i profund sobre el dret a decidir en el tram final de la vida.
L’obertura ha anat a càrrec de Glòria Cerrato, directora tècnica de Support-Girona, que ha destacat la importància de promoure espais de reflexió compartida sobre qüestions que interpel·len tant el sistema sanitari com la societat en conjunt.
La conferència inaugural, titulada “Eutanàsia i dret a morir dignament: de la norma a l’acompanyament”, ha estat impartida per Núria Terribas, jurista especialitzada en bioètica i directora de la Càtedra de Bioètica UVic-UCC. Terribas ha remarcat que el màxim respecte a la dignitat i l’autonomia personal implica promoure el coneixement dels valors i preferències de la persona, “especialment en malalties o situacions que sabem que comportaran una pèrdua progressiva de la competència per decidir i ens portaran a escenaris crítics en què caldrà prendre decisions”. En aquest sentit, ha subratllat “la importància de les voluntats anticipades i de tots aquells aspectes que impliquen aquest respecte a l’autonomia i la dignitat de la persona i el seu dret a morir dignament, quan aquesta ja no els pugui expressar”.
Durant el debat, moderat per Núria Pi, cap de Formació i Comunicació de Support-Girona, la jurista ha posat de manifest que el marc normatiu no acaba de recollir la realitat que viuen els professionals ni el paper fonamental de l’acompanyament. Tot i això, ha defensat que “l’aplicació de la llei s’està fent amb un enfocament humanista que, tot i no estar reflectit al text legal, és el que li dona sentit i valor”.
Anna Coquard, metgessa de Cures Pal·liatives de l’Hospital Santa Caterina i presidenta de la Comissió “Prestació d’Ajuda a Morir” de l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS), ha explicat que “la burocràcia és feixuga i els temps llargs afegeixen patiment”, i ha assenyalat que “el repte assistencial és fer un bon acompanyament, competent i el més humà possible”. Coquard ha afegit que “la formació sanitària tradicional ens ha ensenyat a curar, no a acompanyar a morir” i, en aquest sentit, ha reclamat “més formació, tant per als professionals com per als pacients i familiars, i més informació sobre el funcionament de la llei, en una societat que encara no vol parlar de la mort”.
Al seu torn, la infermera i supervisora del Centre Sociosanitari La República, Rosa Durà, ha explicat que “acompanyem de manera integral el pacient i el seu entorn amb un equip multidisciplinari, adaptant l’atenció a cada moment, abans, durant i després del procés”. Ha destacat que “el nostre objectiu és adequar l’atenció no només al pacient sinó també a la família, en un espai físic adequat i amb l’entorn adaptat al que la persona vol”. Durà ha coincidit amb Coquard en el repte formatiu i ha posat en valor “l’escolta com una eina essencial en l’acompanyament professional”.
En la seva intervenció, Cristina Vallès, presidenta de l’Associació Dret a Morir Dignament de Catalunya, ha posat en valor “els primers passos del procés d’aplicació de la llei, especialment la creació de figures com els referents PRAM (Prestació d’Ajuda a Morir)”. Tot i això, ha advertit que “encara cal superar qüestions i enfortir la divulgació tant entre la ciutadania com entre els professionals, facilitant una major comprensió sobre la llei i sobre els drets al final de la vida”. En aquest marc, Núria Pi ha recordat que “la reivindicació cal fer-la sempre, perquè sovint els legisladors no viuen la realitat de prop”, i ha emmarcat el debat en la necessitat de donar veu tant als professionals com a les famílies.
Per la seva banda, Sofie i Laura de Waal, familiars, han compartit la seva experiència personal, relatant el procés viscut amb la seva mare, que va poder decidir sobre el seu final de vida. “Per a nosaltres, l’acompanyament dels professionals va ser una manera de curar”, han dit, “perquè van ajudar-la a aconseguir allò que ella volia”. Han volgut transmetre també un missatge clar: “el primer és escoltar el desig de la persona”.
El debat amb les persones assistents ha posat de manifest la necessitat de més formació en els professionals en actiu i en els que s’estan formant a les universitats, la manca de cultura de la mort i el repte d’abordar aquest tema “en un context d’envelliment i cronicitat”, com ha recordat Terribas, que ha conclòs que “com a societat, hem de treballar aquest tema també en l’àmbit personal”.
La jornada ha finalitzat amb l’estrena del vídeo “La veu de la Sara: el seu camí cap a una mort digna”, un testimoni inspirador que mostra el procés viscut per una persona que va poder exercir el seu dret a morir dignament, acompanyada, en aquest cas, per Support-Girona.
Aquesta jornada s’emmarca dins de la campanya del Dia Mundial de la Salut Mental de Girona i Comarques, impulsada conjuntament per l’associació Família i Salut Mental de Girona i Comarques, Fundació Drissa, l’Institut d’Assistència Sanitària i Support-Girona, amb entitats de tot el territori.
