Support-Girona reclama “pressupostos personals” per garantir el dret a viure a la comunitat

El director general, Josep Maria Solé, exposa al Parlament un model de suport individualitzat i defensa que, malgrat la baixa ràtio de places d’habitatge a Girona, no hi ha llista d’espera gràcies a un ecosistema comunitari propi

El director general de la Fundació Support-Girona, Josep Maria Solé, ha comparegut aquest 6 de febrer a la Comissió d’Estudi sobre la Salut Mental i les Addiccions del Parlament de Catalunya per presentar l’experiència de l’entitat en l’acompanyament a persones amb discapacitat psicosocial i altres situacions de vulnerabilitat, i per reclamar canvis estructurals en el sistema de suports i habitatge.

Solé ha defensat un model de suport a la capacitat jurídica basat en plans individualitzats, flexibles i adaptables, orientats a la inclusió comunitària, i ha advertit que el sistema actual encara arrossega inèrcies de l’antic paradigma de la incapacitat i la tutela.

Una mirada global: “Tot el que passa a la persona ens implica”

Support-Girona va néixer de la mà de l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS) en un moment de profunda transformació de la xarxa de salut mental a les comarques gironines, marcat pel tancament de la llarga estada psiquiàtrica i l’impuls d’un model basat en recursos comunitaris. En aquest nou escenari, segons ha recordat el director general, es feia imprescindible reforçar la intervenció a la comunitat i dotar els equips de salut mental d’una figura amb mirada global sobre la persona, capaç d’acompanyar-la en totes les dimensions de la seva vida.

En aquest sentit, Solé ha remarcat que la fundació acompanya la persona en qualsevol dimensió vital: deutes, tràmits patrimonials, conflictes amb serveis, problemes emocionals o situacions judicials, perquè l’objectiu és garantir que la persona pugui exercir els seus drets i aprofitar els serveis que li corresponen.

1.482 persones ateses i un cas nou cada dia 

L’entitat dona suport actualment a 1.482 persones (dades del 30 de gener de 2026) i manté un ritme aproximat d’un cas nou per dia. El 60% de les persones acompanyades es troben en situació de discapacitat psicosocial, i el 70% viuen en situació de pobresa, amb ingressos molt per sota del salari mínim.

Solé ha contrastat aquesta realitat amb l’oferta existent: mentre que en l’àmbit de la discapacitat intel·lectual hi ha més recursos disponibles, en salut mental persisteixen buits que empenyen moltes persones a itineraris residencials inadequats o a situacions precàries.

“Com pot ser que, com pitjor estàs, menys hi puguis accedir?”

Soler ha denunciat que, sovint, les persones amb situacions més complexes queden excloses de recursos del sistema per criteris de “perfil” (consums, manca de vinculació a la xarxa, no seguiment del tractament). “Perquè estàs pitjor, no pots accedir a una plaça finançada i acabes en una pensió”, ha sentenciat, alertant que això incrementa la vulnerabilitat i la cronificació.

Girona, amb la ràtio més baixa de places però sense llista d’espera

En l’àmbit d’habitatge, el director general ha aportat dades de la demarcació: 59 places residencials i 48 places de pisos amb suport de la cartera de serveis. Ha advertit que Girona té una de les ràtios més baixes del país en aquest tipus de places, tot i representar aproximadament el 10% de la població de Catalunya. En canvi, no hi ha llista d’espera, gràcies a un “ecosistema” de coordinació entre la xarxa de salut mental, l’administració i les entitats que acompanyen persones usuàries, que gestionen aquestes places com a trampolí cap a la màxima autonomia.

Suport a la llar i convivència pactada per guanyar autonomia

Solé ha destacat el paper del PSALL (Programa de Suport per a l’Autonomia a la Pròpia Llar). Segons ha exposat, a Catalunya hi hauria 875 persones ateses pel programa, i 215 estarien vinculades a Support-Girona, prop d’una quarta part del total.

L’entitat també ha explicat que ha hagut de complementar els recursos del sistema amb una xarxa d’habitatges del mercat, per poder sostenir la vida comunitària. Segons Solé, al conjunt d’entitats de suport a la capacitat jurídica només un 42% de les persones viuen a la comunitat; en el cas de Support-Girona, aquesta xifra puja fins al 59%, tot i que també hi ha persones que viuen en una “franja grisa” (habitacions rellogades, pensions o espais que no poden considerar-se una llar).

“Espai Obert”: una experiència pionera d’atenció comunitària en salut mental

Entre les iniciatives que ha posat en valor hi ha l’Espai Obert, un servei comunitari de “baixa exigència”, és a dir, amb molt poques condicions d’accés. No cal complir requisits estrictes previs, ni seguir obligatòriament un tractament, ni comprometre’s a un itinerari tancat per poder-hi entrar. L’assistència és voluntària i les normes es limiten a garantir la convivència i el respecte.

El recurs està pensat per reduir ingressos hospitalaris recurrents, especialment de persones en situació de sensellarisme o amb dificultats per cobrir necessitats bàsiques. L’espai ofereix alimentació, dutxes, rentat de roba i accés voluntari a professionals de la xarxa de salut mental.

Solé ha denunciat que el recurs va estar set anys sense registre, perquè la cartera no el preveia i la via de projectes experimentals quedava encallada. Actualment, però, ha indicat que ja està registrat i compta amb finançament del Departament de Salut, en el marc de pilots de l’Agència Integrada Social i Sanitària. Segons ha afirmat, els resultats d’inclusió “són espectaculars”, tot i reconèixer que també hi ha fracassos.

“Top House”: convivència pactada i elecció real

Solé també ha explicat el funcionament de la Comissió d’Habitatge (Top House), reconeguda com a bona pràctica en projectes vinculats al Fons Social Europeu, segons ha indicat. El model promou pisos de convivència on:

• els grups no els forma l’entitat, sinó que s’ajuda les persones a conèixer-se i decidir si volen viure juntes;
• no hi ha reglament intern, sinó pactes de convivència definits per les mateixes persones;
• es decideixen aspectes quotidians (visites, hàbits, repartiment de tasques, normes com fumar o no fumar) com en qualsevol llar.

Segons ha explicat, actualment la fundació disposa de 12 habitatges assignats en règim de lloguer (de la Generalitat) i la resta són lloguers del mercat, amb unes 189 persones vivint en aquests espais de convivència.

La proposta clau: “pressupostos personals”

El nucli de la reivindicació de Solé ha estat el dèficit de finançament per sostenir projectes de vida autònoms. Ha criticat que moltes persones reben al voltant de 1.200 euros (en referència a suports com el PSALL), “i tot és igual”, malgrat que “no hi ha dues persones que necessitin el mateix”.

En canvi, ha denunciat que si complissin criteris per accedir a una plaça residencial podrien tenir un finançament públic superior als 2.000 euros. “Per què més diners per viure on no vull viure, i menys per viure on vull viure?”, ha preguntat. Davant d’això, ha proposat avançar cap a pressupostos personals: que l’administració permeti que la despesa pública prevista per a una persona es pugui destinar al recurs i al projecte vital que la persona esculli.

La compareixença ha situat sobre la taula la necessitat d’un model comunitari amb més recursos, menys coerció i més capacitat de decisió, en línia amb la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, i ha reclamat que el finançament s’alineï amb el dret efectiu a viure a la comunitat.