El model de salut mental de Girona es presenta en la sessió inaugural del Comitè de l’ONU

Girona ha presentat aquest dimecres davant les Nacions Unides el seu model de salut mental comunitària i l’experiència de més de dues dècades sense una institució psiquiàtrica de llarga estada. El director general de Support-Girona, Josep Maria Solé, ha estat convidat a exposar l’experiència gironina durant la sessió inaugural pública del 35è període de sessions del Comitè sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de l’ONU, que se celebra al Palau de les Nacions de Ginebra del 12 al 27 d’agost.

Solé ha compartit l’experiència de Girona per plantejar una qüestió central en l’aplicació de la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat: com fer que els drets reconeguts sobre el paper es tradueixin en canvis reals en la vida de les persones. “Això implica transformar la manera d’organitzar els serveis i distribuir els recursos perquè els suports arribin a les persones en la seva vida quotidiana”, ha defensat.

La intervenció ha posat l’accent en el procés de desinstitucionalització desenvolupat a Girona i en la construcció progressiva d’un ecosistema de salut mental capaç d’oferir atenció i suport a la comunitat, també en situacions d’alta complexitat. Aquest ecosistema s’ha construït durant dècades a partir del treball en xarxa entre la Xarxa de Salut Mental i Addiccions, gestionada per l’empresa pública Institut d’Assistència Sanitària (IAS), i les entitats socials del territori, entre les quals Support-Girona, la Fundació Drissa i l’Associació Família i Salut Mental de Girona i Comarques, a més dels serveis socials, l’atenció primària, altres entitats i les mateixes persones amb problemes de salut mental. Aquest ecosistema es desplega en l’àmbit de la Regió Sanitària Girona, amb una població de referència de prop de 900 mil habitants.

La singularitat del model rau en aquesta articulació i coordinació de l’atenció sanitària amb els suports socials, l’accés a l’habitatge, la inserció laboral, amb prevenció i  intervenció precoç, la defensa i l’exercici dels drets, l’acompanyament a les famílies i la participació comunitària. La recuperació s’entén així més enllà del tractament clínic, vinculada a la possibilitat que cada persona pugui desenvolupar el seu projecte de vida dins la comunitat. La cooperació entre els diferents actors i serveis del territori permet desplegar els suports al voltant de la persona.

Un dels resultats d’aquest model comunitari és una taxa d’hospitalització psiquiàtrica¹ de 0,7 ingressos per cada 1.000 habitants, tres vegades inferior a la mitjana de Catalunya i amb una tendència descendent. La xifra se situa molt per sota dels 3 ingressos per cada 1.000 habitants de referència europea i permet evitar més de 2.000 ingressos hospitalaris cada any. “Estem orgullosos de l’ecosistema de salut mental de Girona, no perquè sigui perfecte, sinó perquè demostra que una altra manera d’organitzar els suports és possible”, ha afirmat Solé davant dels membres del Comitè.

Més de dues dècades sense institució psiquiàtrica

El model actual és resultat d’un procés de transformació iniciat fa dècades. A finals dels anys noranta, Girona va iniciar el tancament progressiu de la llarga estada de l’antic Hospital Psiquiàtric de Salt, un procés únic a Catalunya que va culminar l’any 2004 amb l’obertura de l’Hospital Santa Caterina als terrenys de l’antic psiquiàtric i la configuració de l’actual Parc Hospitalari Martí i Julià. El canvi va simbolitzar el pas definitiu d’un model hospitalocèntric cap a una xarxa comunitària d’atenció.

Support-Girona va néixer en aquest context, amb una missió vinculada al tancament de la institució psiquiàtrica de Girona. “Ens va mostrar que tancar una institució és necessari, però mai és suficient”, ha explicat Solé. “Si la mateixa lògica de control, segregació i substitució es reprodueix a la comunitat, la institució no ha desaparegut realment; només ha canviat de forma”.

De la tutela al suport en la presa de decisions

Support-Girona ha exposat també davant el Comitè la seva pròpia transformació. L’entitat va néixer al 2003, abans de l’aprovació de la Convenció (2006), en un context en què la tutela era la resposta predominant per a moltes persones, i amb els anys ha evolucionat cap a un model de suport basat en els drets, la voluntat i les preferències de cada persona. Per a Solé, l’article 12 de la Convenció, que reconeix la capacitat jurídica de les persones amb discapacitat en igualtat de condicions amb les altres, no és només un principi legal, sinó “un mètode de treball diari”. Aquesta evolució, ha explicat, ha requerit transformar les pràctiques professionals, els procediments interns, les relacions amb les famílies i la cooperació amb els tribunals i les administracions públiques i, sobretot, “la manera com enteníem el poder”.

En aquest marc, Solé ha destacat que Catalunya pot tenir avui una de les combinacions més sòlides entre una legislació alineada amb l’article 12 de la Convenció i un servei social de suport a la presa de decisions, finançat públicament, universal, prestat professionalment i exclusivament per organitzacions sense ànim de lucre, per a les persones que no disposen de familiars o d’una xarxa social que els pugui oferir aquest suport.

De reconèixer els drets a fer-los possibles

La intervenció de Support-Girona davant les Nacions Unides ha posat també el focus en una de les barreres que encara dificulten la vida independent: la manera com es distribueixen els recursos. “Molt sovint, els sistemes de finançament públic encara premien més les solucions institucionals que el suport comunitari”, ha advertit Solé.

En molts casos, ha explicat, el sistema pot acabar destinant més recursos públics a una persona si ingressa en una institució residencial que si decideix continuar vivint a casa seva amb els suports que necessita. Per això, ha defensat que els pressupostos, els criteris d’accés als serveis i els procediments administratius siguin coherents amb el dret a viure de manera independent i a formar part de la comunitat.

El director general de Support-Girona també ha posat en valor el paper dels professionals que fan possible l’atenció comunitària i la necessitat de continuar invertint en els equips que sostenen aquest model. En aquest sentit, ha destacat la importància de garantir-ne el reconeixement, la formació, l’estabilitat i unes condicions laborals adequades per consolidar els serveis comunitaris i assegurar-ne la continuïtat.

Solé ha tancat la intervenció recuperant la idea central del seu discurs: “La Convenció no ens demana només reconèixer els drets. Ens demana reorganitzar la societat perquè aquests drets es puguin exercir a la vida real”.

El Comitè de l’ONU

El Comitè sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat és l’òrgan de les Nacions Unides que supervisa l’aplicació de la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat. El seu 35è període de sessions se celebra del 12 al 27 d’agost al Palau de les Nacions de Ginebra. Durant les tres setmanes, el Comitè abordarà, entre altres qüestions, l’aplicació de la Convenció als diferents estats, la cooperació amb les organitzacions de persones amb discapacitat i altres entitats, i el desenvolupament de noves observacions i directrius en matèria de drets de les persones amb discapacitat.

Podeu veure la sessió inaugural completa en aquest enllaç https://webtv.un.org/en/asset/k1t/k1tpds3dos
Intervenció de Josep Maria Solé i Chavero, a partir del minut 01:39:53

Fotografia. Moment de la intervenció de Josep Maria Solé
 

^{1 Taxa d’hospitalització psiquiàtrica: indica quants ingressos hospitalaris per motius de salut mental es produeixen en un any per cada 1.000 habitants.}