Debat a Brussel·les amb l'EASPD en la conferència commemorativa dels 20 anys de la seva creació
20/10/2016
La Fundació Tutelar ha participat avui en el fòrum de debat de l'EASP (European Association of Service Providers for Persons with Disabilities), celebrat a Brussel·les amb motiu dels 20 anys de la seva creació.
Durant la jornada, amb ponents de primer ordre, s'ha dut a terme un debat obert amb tots els actors implicats –polítics, representants d’associacions que presten serveis directa o indirectament al sector de la discapacitat o bé associacions de famílies i entitats representants d’usuaris amb qualsevol tipus de discapacitat. En aquest sentit han destacat, entre d'altres i per citar algunes exemples, les intervencions de Nigel Henderson, president de Mental Health Europe, Jana Hainsworth, presidenta de la Social Platform o Yannis Vardakastanis, president de l'European Disability Forum.
Destaquen nombrosos èxits en la història d’aquesta entitat en la promoció dels Drets de les Persones amb Discapacitat i com a interlocutors de ple dret en la societat civil i la pressió política per assegurar el seu reconeixement en el disseny, desenvolupament i implementació de polítiques públiques a nivell europeu. Entre d'altres es posen de relleu els últims èxits aconseguits en la consecució de les recomanacions estratègiques avançades en l’òrgan del Consell d’Europa en referència a la Accessibility Act o les recomanacions i guia en el nou enfocament de la Estratègia Europea per a la Discapacitat 2017-2020.
El canvi de paradigma proposat per la Convenció dels Drets de les Persones amb Discapacitat, alhora un repte i una obligació per als estats signataris, requereix d’estratègies conjuntes entre els Estats Membres de la Unió Europea per evitar la fragmentació i disparitat en la seva aplicació comuna. Les dificultats sorgides arrel de la crisi financera afecten de manera global i intersectorial tots els àmbits de les polítiques públiques però, en especial, el Sector Social que impulsa polítiques públiques destinades als col·lectius més vulnerables i en risc d’exclusió. En aquest sentit, el Pilar Europeu dels Drets Humans adquireix una dimensió rellevant en l’esfera política perquè juga un rol fonamental en la mesura que permet potenciar reformes legislatives a nivell nacional, contribuir a millorar la flexibilitat en l’àmbit públic i, en última instància, superar l’etapa de mesures d’austeritat per apostar per un model enfocat a un increment de la despesa pública en el Sector Social. Aquesta serà la base d’una societat més inclusiva, integradora en la que els nous serveis i les noves oportunitats laborals jugaran un paper fonamental.
Prioritats que cal redirigir per construir una societat més inclusiva d’acord amb el paradigma de la Convenció dels Drets de les Persones amb Discapacitat
- Des d’una perspectiva de Drets Humans, la segregació institucional i la segregació d’individus en la societat constitueixen una violació dels Drets Humans que cal tallar, impulsant models comunitaris i oberts entre els diferents actors de la societat civil, l’administració pública, el sector privat i el tercer sector.
- La modificació i anul·lació del Dret a la Capacitat Legal i els mecanismes vigents en els codis legislatius que permeten la presa de decisions per substitució s’han de re-conceptualitzar sota el paradigma del Suport a la Presa de Decisions per alinear-se, a tots els efectes, amb l’Article 12 de la Convenció.
- El risc de caure en la pobresa i de caure en l’abús i explotació financera s’està transformant, cada cop més, en una realitat a tots els països europeus, impedint la participació plena en la societat civil d’amplis sectors de població. Davant aquesta realitat, cal activar les salvaguardes legals existents o impulsar-ne de noves que s’adeqüin als nous reptes que suposa la progressiva implementació de les noves tecnologies i la cada cop més acusada digitalització de serveis. (Ex: banca online).
- Promoció de l’accessibilitat a la informació i accés als processos de presa de decisions en l’esfera pública i privada, així com impulsar mecanismes de suport a la pròpia presa de decisions que afectin a l’individu esdevé de cabdal importància per a construir la societat del futur.
