El 84% de les persones amb discapacitat per problemes de salut mental no té feina

Està demostrat que el treball és una eina terapèutica destacable en el procés de rehabilitació psicosocial de les persones que tenen un trastorn mental i una de les eines més importants d’apoderament de la persona i de lluita contra l’estigma social. No obstant, són poques les persones que pateixen trastorns mentals que  treballen. Segons les dades de l’informe ‘El empleo de las personas con discapacidad’ (INE desembre 2015), l’any 2014, el 84% de les persones amb certificat de discapacitat legalment reconeguda associat a una qüestió de salut mental no tenia feina. El document també posa de relleu que només 267.200 persones amb discapacitat per trastorn mental i en edat de treballar (16-64) està laboralment activa. Cal afegir que el trastorn mental és el tipus de discapacitat que registra la taxa més baixa d’ocupació (15, 8%), seguida per la discapacitat intel·lectual (17, 4%) i molt per sota de la discapacitat auditiva (44,6%) i la visual (33,6%). Núria Martínez, gerent de la fundació gironina Drissa, dedicada a la inserció laboral de persones amb trastorn mental afirma que “la inserció laboral del nostre col·lectiu és un dels grans temes pendents de resoldre, com a país i també com a societat. Durant els últims anys hi ha hagut més sensibilització però encara manca un posicionament clar sobre com donar resposta a la necessitat”. “A Girona —afegeix Martínez–, les diferents institucions i entitats que treballem en salut mental defensem un model comunitari d’atenció on el treball és un element clau i per aquest motiu aquest any ens sentim plenament identificats amb el lema del dia mundial: salut mental, a la comunitat, però també a la feina”. Els costos dels problemes de salut mental en el lloc de treball Les conseqüències i els costos dels problemes de salut mental en el lloc de treball afecten bona part de les organitzacions i treballadors. Diferents estudis assenyalen uns 136 bilions d’euros en pèrdues de productivitat a Europa, així com importants problemes d’absentisme i prolongació dels períodes de baixa laboral. Els experts mantenen que el desenvolupament d’un pla de promoció de la salut mental en el lloc de treball permet crear entorns de feina positius i estimulants, reduir les fonts d’estrès a la feina i eliminar-hi l’estigma i la discriminació. Segons l’estudi “Salud mental: etapas para su promoción en la empresa” (Macarena Gálvez. INSHT, 2015) hi ha una gran quantitat d’evidències que apunten que ajudar les persones a mantenir el lloc de feina és molt més efectiu pel treball sostenible, que no pas ajudar-les a retornar després d’una absència. Un 25% dels treballadors enquestats havia experimentat estrès relacionat amb la feina durant tota o la major part de la seva jornada i un percentatge similar informava que el treball afecta de manera negativa a la salut. El document “Riesgos psicosociales en  Europa: prevalencia y estrategias de prevención (2014)” diu que els riscos psicosocials són una preocupació per a la majoria d’empreses a Europa i que prop d’un 80% dels directius expressen la seva preocupació per l’estrès relacionat amb la feina. A Catalunya, segons dades de l’Agència de Salut Pública, entre octubre i desembre de 2016 es van notificar 155 casos al Sistema de Vigilància de Malalties Relacionades amb el Treball. La patologia més notificada va ser de tipus ansiós-depressiva (74,8% del casos notificats), de la que gairebé dues terceres parts (62,1%) van ocórrer en dones. Segons l’informe del Departament de Salut 2016, l’any 2015 es van produir 77,4 casos de malalties relacionades amb el treball per cada 100.000 persones ocupades i va destacar dos grans grups: trastorns de salut mental, més alts entre les dones i en persones ocupades d’entre 25 i 54 anys i trastorns osteomusculars, més freqüents entre les persones ocupades més grans. A l’estat espanyol, el 38,2% dels treballadors manifesta patir estrès, ansietat o nerviosisme relacionats amb la feina. Segons la darrera “Encuesta de Condiciones del Trabajo” (ENCT), en general, són les dones el col·lectiu més afectat per problemes atribuïbles a la feina. Aquest desequilibri és més notable en cefalees, estrès i cansament. L’estimació sobre els recursos consumits pels trastorn de l’estat d’ànim es situen a Espanya en 10.763 milions d’euros. Les últimes dades registrades estimen que les baixes anuals causades per trastorns mentals en 1/100 treballadors suposa una despesa per incapacitat temporal de 30 milions d’euros. A Europa es calcula que els costos associats als trastorns mentals se situen a l’entorn del 3-4% del PIB, associat sobretot a la discapacitat i a la pèrdua de productivitat. Per aquest motiu, la Unió Europea i també Catalunya han declarat la salut mental com una prioritat de les polítiques públiques i promouen accions dirigides a la prevenció d’aquestes malalties i de la discapacitat associada, així com a la lluita contra l’estigma i l’exclusió social. Setmana commemorativa del Dia Mundial de la Salut Mental 2017: “Salut Mental, a la comunitat i a la feina” La salut mental a la feina és un dels aspectes que subratlla el lema del proper Dia Mundial de la Salut Mental: “Salut Mental, a la comunitat i a la feina”. Amb aquest lema, Girona acollirà el dissabte 7 d’octubre l’acte central de la diada a Catalunya i es desplegarà del 3 al 10 d’octubre una setmana d’actes arran i arreu de la demarcació. El programa, organitzat per Salut Mental Catalunya, l’Associació Família i Salut Mental de Girona i Comarques, l'Institut d'Assistència Sanitària (IAS), la Fundació Drissa i la Fundació Tutelar de les Comarques Gironines, té com a objectiu divulgar i avançar en un model d’atenció a la salut mental comunitari, del qual la Xarxa de Salut Mental i Addiccions de Girona i comarques és un exponent internacional. L’atenció comunitària a la salut mental es basa en model sense llarga estada psiquiàtrica, amb recursos a prop de les persones, capaç de garantir l’accés a les intervencions en psicoteràpia, la rehabilitació psicosocial en els trastorns més greus i promotor de l’accés a un habitatge digne, a una feina i a l’oci. El model es fonamenta en una xarxa integrada i coordinada de les diferents organitzacions que comparteixen processos d’intervenció en l’atenció a la salut mental de les persones: salut, escola, justícia, serveis socials, inserció laboral, família i un llarg etcètera. Es tracta d’un enfocament integrat que té en compte els tres nivells d’atenció: prevenció, atenció i rehabilitació, des d’una visió multidimensional de la persona: biològica, psicològica i social. Peu de foto: treballadors de la Fundació Drissa a l’horta ecològica de l’entitat, dedicada a la inserció laboral de persones amb malaltia mental. Podreu consultar el programa de la setmana a les pàgines web a partir de dilluns 18 de setembre: www.familiaisalutmental.cat; www.ias.cat; www.fundaciodrissa.com; www.fundaciotutelar.org i www.salutmental.org