S’inicia el tràmit legislatiu per a l’abolició a l’Estat dels sistemes basats en la incapacitació i la tutela

El passat dimarts, 7 de juliol, el Consell de Ministres ha aprovat remetre a les Corts Generals el Projecte de Llei pel qual es reformen la legislació civil i processal pel suport a les persones amb discapacitat en l’exercici de la capacitat jurídica. Support va presentar al·legacions en el procés participatiu previ a la tramitació del projecte, algunes de les quals s’han incorporat al text, però considera que el text encara està lluny dels estàndards que marca la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat Aquest projecte de Llei és conseqüència de la ratificació per part de l’Estat Espanyol de la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb discapacitat que va comportar que aquest text, part de la normativa internacional dels Drets Humans, passés a formar part de l’ordenament jurídic espanyol des del 3 de maig de 2008. L’article 12 de la Convenció de Nova York, com també es coneix el tractat, estableix que les persones amb discapacitat tenen capacitat jurídica en igualtat de condicions amb totes les demés en tots els aspectes de la vida, i obliga als estats a adoptar les mesures pertinents per proporcionar a les persones amb discapacitat el suport que puguin necessitar en l’exercici de la seva capacitat jurídica. Al llarg d’aquests anys en els quals la legislació no complia amb la Convenció, diverses lleis havien establert mandats per tal que el Govern de l’Estat redactés projectes de llei que modifiquessin la legislació civil en línia amb la Convenció. En concret, així ho estableix la Disposició Final primera de la Llei 1/2009 i Disposició Final segona de la Llei 26/2011, que mai es van complir. El Comitè sobre els Drets de les Persones amb discapacitat de Nacions Unides ha recordat al Regne d’Espanya les seves obligacions en els seus informes sobre la situació de compliment de la Convenció de 2011 i de 2019. En aquest darrer del mes de març de 2019 concretament el Comité deia: “Al Comité le preocupa que el Código Civil del Estado parte permita privar de capacidad jurídica a una persona por motivos de discapacidad y mantenga regímenes de sustitución en la adopción de decisiones; Recordando su observación general núm. 1 (2014) sobre el igual reconocimiento como persona ante la ley, el Comité recomienda al Estado parte que derogue todas las disposiciones legislativas discriminatorias con miras a abolir por completo los regímenes de sustitución en la adopción de decisiones, reconozca la plena capacidad jurídica de todas las personas con discapacidad e introduzca mecanismos de apoyo para la adopción de decisiones que respeten la dignidad, la autonomía, la voluntad y las preferencias de las personas con discapacidad.” El text aprovat pel Consell de Ministres elimina la incapacitació de persones adultes amb discapacitat i els règims de tutela, y regula els suports que les persones puguin precisar a partir del reconeixement dels suports informals (Guardes de fet), els quals podran rebre suport judicial en aquelles qüestions que hagi d’actuar amb transcendència jurídica i personal, i podran ser sotmesos a requeriments d’informació i control judicial.  Pels casos que calgui una intervenció judicial per proporcionar suports a l’exercici de la capacitat jurídica, aquests sempre hauran de respectar la voluntat i preferències de la persona amb discapacitat. En casos que el suport es precisi de forma continuada, adoptarà forma de curatela i es revisarà periòdicament, i només excepcionalment tindrà faculats representatives. Si la necessitat de suport és ocasional, el suport designat ho serà en forma de Defensor Judicial. Entre les al·legacions de Support-Girona es feia molt èmfasi que la regulació de la Curatela, començant pel seu nom, continuant per la possiblitat que sigui imposada en el marc del procediment judicial, i seguint per la possibilitat que s’acabin adoptant decisions limitatives de la voluntat de les persones o, directament, contra la seva voluntat no concorda amb la Convenció i els estàndards sobre aquesta matèria desenvolupats pels òrgans de Nacions Unides, i pot generar vulneració de drets. En aquest sentit, la pràctica de Support-Girona els darrers anys ha potenciat la figura del Codi Civil de Catalunya que si compleix amb la Convenció, el règim d’Assistència, i ha desenvolupat molta pràctica en la gestió d’aquests suports tenint sempre en compte la voluntat de la persona amb discapacitat. El projecte també regula els poders i mandats preventius, que en el Cas de Catalunya ja estan contemplats en el Codi Civil Català. Les modificacions que el projecte de llei introdueix en la Llei d’Enjudiciament Civil han de permetre que s’introdueixin ajustaments de qualsevol procediment on participin persones amb discapacitat, a fi que ho facin en igualtat de condicions amb les demés.  També, en els procediments judicials de provisió de suports, el Ministeri Fiscal vetllarà durant tot el procediment per la salvaguarda de la voluntat, preferències i drets de les persones amb discapacitat, i el Lletrat de l’Administració de Justícia del jutjat competent haurà de vetllar per tal que les persones amb discapacitat puguin comprendre l’objecte, la finalitat i els tràmits del procediment judicial. El Projecte no entra a modificar els procediments legals previstos en relació als internaments involuntaris, actualment regulats en l’art. 763 de la LEC, malgrat les recomanacions expresses del Comitè sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat en el seu informe de març del 2019, on expressava la seva preocupació sobre les mesures involuntàries en salut mental que es segueixen practicant arreu de l’Estat, l’escàs coneixement dels professionals judicials i de salut mental sobre el nou esquema de drets humans, així com recomanant que es derogui l’art. 763 de la LEC tot prohibint l’internament i els tractaments forçosos amb motiu de discapacitat, en línia amb les directrius de Nacions Unides al respecte.